Farà dos anys (2006) estava esperant amb cert nerviosisme començar una nova etapa de la meva vida: la universitat.Sense massa seguretat m'havia decantat cap a Psicologia, un paraula que em cridava l'atenció però no en sabia gairabé res.
Al cap de molt poc de començar les classes, un cap de setmana que passejava pel meu poble vaig trobar en una espècie de descatalogalització d'una llibreria uns llibres de Psicologia.
Eren edicions molt velles que havien quedat arraconades en algun estan d'aquella petita llibreria i que ningú volia comprar.
Tenien les pàgines esgrogueides pel pas del temps i la pols però em van cridar l'atenció.
Rebuscant entre tapes demacrades vaig trobar un llibre que em sonava d'haver sentir anomenar en aquells primers tasts de la carrera: Walden Dos. L'autor era un tal Skinner, també força anomenat per aquell professor estrany de Principis de Psicologia.
La curiositat (i el preu tan rebaixat del llibre, per què ocultar-ho) fer-me decidir: me l'enduia cap a casa.
Per diverses circumstàncies que no venen al cas, no vaig obrir aquest llibre fins fa dues setmanes.
El relat presenta una societat "utòpica" d'uns mil habitants que es visitada per 6 persones al·lienes a ella. La novel·la consisteix en una discussió constant entre els visitats i el creador de la comunitat sobre les mesures, les normes, els costums i altres amb les quals es regeixen els habitants de Walden Dos.
En aquesta discussió es tracten temes vigents encara en la psicologia (i en la societat en general) com poden ser la moral, les llibertats individuals o els judicis de valors.
Realment Skinner va escriure una gran obra perquè va ser capaç d'exposar les seves idees conductistes (les trobem exposades per Frazier en la novel·la) a la vegada que ell mateix escrivia rèpliques a lo anteriorment exposat (les trobem en les contestacions de Castle sobretot, que es mostra molt escèptic a les explicacions del Primer).
